Puntmoc – “Dogma”

El dogma és carn, molta carn. El dogma és text˛ paraula i desmemòria. I carn. Com qualsevol tipus de cadena, és la paraula dita sense veu; és la veu muda nascuda de les entranyes. Simultàniament tràgic, absurd i reconfortant —com la família, el bressol o el pati de l’escola-. El dogma és el gest autocomplaent d’una vida crònicament rígida i paròdicament càlida com la pell, o la llei de la fricció dels cossos, el dogma és forma, espai, dimensió i volum. Arruga i plec. Principi d’acció, direcció i causa. És absurd,
rídicul i profundament dramàtic.

Comments are closed