Estampades – “Far”

Negra nit, veig un raig de llum que viatja en línia recta, travessant els núvols fins acaronar el terra. Recordo haver-ne vist una altre d’igual, va ser fa molt de temps però, just abans de perdre’m seguint les meves passes. Passejo sense rumb resseguint un so que prové de temps remots. Sento una presència permanent i estàtica. És la torre que es desperta alçant-se a terra ferma, marcant el pas del temps ens retorna en l’aquí i en l’ara. Tres personatges tenen la clau d’aquesta Talaia. Hi viuen, s’hi passegen, formen part del seu engranatge que ara es desperta per a donar veu a les seves pedres. Volaran conquerint espais inaccessibles i fent reviure històries i racons oblidats. Un raig de llum emergeix de la foscor, el faroner encén la maquinària, els cucuts es desperten i dansen el pas del temps.

Comments are closed